Només despullant-nos del món que ens envolta, de les influències que
ens han fet el que sóm, podem veure la vida tal com és i no com ens han
fet veure que és.
Sovint tinc la dèria de veure vídeos en una finestra separada del navegador, per això acostumo a desplaçar la pestanya del navegador fora de la finestra actual, en canvio les mides i en desplaço la pàgina fins que només es veu el vídeo i ja el puc mostrar.
Tanmateix, això té alguns inconvenients. El primer és que cal fer tota aquesta feina ingrata. El segon és que no puc continuar llegint la pàgina amb tranquil·litat si no n'obro una altra. El tercer és que quan tanco la finestra, el Safari té el mal costum de desar la mida ...
Per als que tingueu un ratolí màgic, altrament dit "Magic Mouse", potser no coneixeu una característica que acabo de descobrir. És molt senzilla, però igualment útil.
Resulta que havia de seleccionar un text prou llarg i sempre ho feia seleccionant-lo pel principi i desplaçant el ratolí cap avall, fora dels límits de la finestra perquè la pàgina anés baixant fins a arribar al punt final del contingut que es vol seleccionar.
Doncs bé, aquesta forma de fer-ho és un suplici si el text a seleccionar és molt llarg i si la pàgina es desplaça lentament.
No em puc estar de mostrar-vos una altra web amb 3D. Per fer-la funcionar us cal el navegador Safari 4.X o el Webkit. I per interactuar-hi feu clic a la part negra del marc i feu servir les fletxes del teclat per moure-us i l'espai per ampliar les fotos.
Després de perdre tot el matí sense fotre gran cosa, llegint una mica la documentació d'Apple sobre el nou iPad, i les opinions de la gent en general, he trobat una gràfica que compara Slate que va presentar HP i l'iPad.
Pel que podeu veure, la versió de 10" d'HP té bona pinta, i crec que les proporcions del marc són més adients, que no pas les de l'iPad. També la proporció de la pantalla sembla més adient a l'hora de veure contingut multimèdia i permetre una diferència major en la interacció en vertical o ...
Després de setmanes d'especulacions i rumors que no deixaven viure amb tranquil·litat, per fi ha aparegut l'esperat Apple iPad. Sí, és veu que li han ficat de nom iPad. Qui ho hagués dit, després de les cinquanta versions de possibles nomes que corrien per la xarxa.
He de reconèixer que la meva primera impressió va ser: vaja, quina marc més gros que li han ficat. Acostumats com estàvem a que els prototips que ens presentaven els il·lusionats dissenyadors de falsificacions sempre tenien un marc molt estret, veure'l tant gros m'ha sorprès. Després pensant-hi, sembla ...
Ja fa temps vaig comentar en algun lloc (suposo que en un comentari en algun bloc) que el cervell treballa millor amb una estructura tridimensional, visual i jerarquitzada que no pas en una estructura plana, textual i llistada.
En aquell comentari explicava que estem acostumats a relacionar-nos amb l'entorn sabent on són les coses, la seva forma, així com el color. A partir d'aquí relacionem si un document el fiquem en un calaix, sobre la tauleta o dins una carpeta dins un calaix, d'un armari a la sala de la casa d'estiueig.
Sembla ser que no puc treure'm del cap la maleïda pissarra d'Apple, i més aquests dies que tots els fabricants han mostrat les seves al CES, suposo que atemorits per la pròxima presentació d'Apple.
De totes maneres no vull parlar d'aparells tecnològics i característiques tècniques, sinó sobre noves formes de treball en aquesta era tecnològica.
Molt sovint he intentat treballar amb programes de dibuix, com el GIMP, i sempre m'he trobat molt limitat, m'explicava com s'ho feien els artistes que havien abraçat aquestes noves tecnologies per crear treballs de qualitat.
Ja sé que sóc molt pesat amb el tema de la pissarra d'Apple, però és quelcom que fa molt de temps que espero (encara que no fos Apple, qui ho tragués).
Fa 6 anys vaig tenir el meu primer portàtil, i pensava que seria la forma més interessant de relacionar-me amb la informàtica, sense els lligams d'haver d'estar assegut en una taula, poden dur-lo allà on anés i poder-lo utilitzar quan fes falta. Però no va ser del tot així, un portàtil segueix fent-te esclau. Tant pel seu pes, les seves dimensions i sobretot per la durada ...
Els qui fa poc tenim perifèrics bluetooth (en el meu cas el tecla i el ratolí sense fils) ens trobem que el sistema operatiu els fica un nom pre-definit en l'idioma del sistema operatiu (en el meu cas: Ratón de Xin i Teclado Inalàmbrico). En aquesta entrada us explico breument com canviar aquests noms per uns de més adequats i en català.
El primer que cal fer és obrir el panell de preferències del sistema i seleccionar el bluetooth, tal com es mostra a la imatge.
Seguidament seleccioneu el perifèric del qual voleu modificar el nom i seleccioneu, a ...
Ja coneixeu la meva dèria amb l'esperada tauleta d'Apple. Les últimes entrades no parlen de gran cosa més. Però no per aquest motiu deixaré de mostrar-vos una altre vídeo molt ben fet i que mostra que tothom té unes idees semblants sobre el futur aparell.
